Victòria de la inclusió a La Canyada: Una mare aconsegueix que la seua filla amb autisme recupere l’accés a la piscina municipal
La natació per a una xiqueta amb autisme no és una simple activitat d’oci; és una eina terapèutica fonamental per al seu benestar físic i emocional. Així ho explica una veïna de La Canyada que, durant setmanes, ha viscut un autèntic calvari burocràtic i econòmic per a defensar el dret de la seua filla a utilitzar les instal·lacions municipals de les quals va ser, a la pràctica, expulsada.
L’origen del conflicte: De la normalitat a l’expulsió
Tot va començar amb normalitat. La menor acudia a la piscina municipal de La Canyada amb un abonament de bany lliure, acompanyada d’una persona de confiança, tal com requereix la seua condició. «Ella seguia les seues rutines i el personal la veia sense posar objeccions», recorda la mare. Tanmateix, després de set sessions, l’empresa concessionària va canviar de postura radicalment.
L’empresa va comunicar a la família que la xiqueta ja no podia entrar en la modalitat de bany lliure. L’argument era que, en rebre indicacions de la seua acompanyant (necessàries fins i tot per a jugar), l’activitat es convertia en «acompanyament terapèutic». La solució de la gestora va ser rígida: o es contractaven classes individuals amb l’empresa o la xiqueta havia de marxar. De fet, van oferir retornar els tres abonaments que li quedaven a la menor, però no els de l’acompanyant, qui «no tenia restriccions per a entrar».
La barrera econòmica: 160 euros enfront del servei públic
La proposta de la concessionària va ser un colp dur per a l’economia familiar: un paquet de cinc bons per 160 euros. «S’utilitzava la seua discapacitat com a excusa per a convertir un abonament assequible en un producte molt més car», denuncia la mare, qui qualifica el tracte de desigual en comparació amb qualsevol usuari sense discapacitat.
Darrere d’aquesta oferta comercial, s’amagava una informació crucial que no es va facilitar en el mostrador del poliesportiu: l’Ajuntament de Paterna té arreplegats en la seua ordenança programes específics de natació i esport adaptat amb tarifes regulades. «Eixa distància entre el que està en el paper i el que s’ofereix en el mostrador és una de les claus del conflicte», assenyala la veïna.
L’activació de la pressió social i la solució municipal
Davant la indignació i la falta de respostes, la mare va iniciar un procés de queixes formals i va fer públic el cas. Després d’un període de silenci inquietant, el suport de l’associació veïnal, entitats de discapacitat i la repercussió en xarxes socials i premsa van fer reaccionar a l’administració.
Finalment, l’Ajuntament de Paterna s’ha posat en contacte amb la família per a oferir l’alternativa que ja existia legalment: classes de natació adaptada amb una monitora especialitzada per un preu de 35 euros per 10 sessions (3,50 euros la classe). Una diferència abismal respecte als 160 euros que demanava l’empresa privada.
Un missatge de lluita per a altres famílies
Encara que la mare sent un gran alivi en veure la seua filla de nou en l’aigua amb una monitora «espectacular en el professional i l’humà», també sent la ràbia d’haver hagut d’exposar-se públicament per a fer valdre un dret. «Em dol haver-me hagut de convertir en ‘problemàtica’ per a defensar una cosa tan bàsica. Si no haguera insistit, ens hauríem quedat fora amb una telefonada i la devolució de tres bons».
La seua experiència serveix ara d’avís per a altres veïns. Recomana a les famílies que no es queden amb la primera resposta, que demanen la informació per escrit i que consulten sempre les ordenances municipals. Per a aquesta veïna, és urgent que l’Ajuntament assumisca un paper actiu en el control de les concessions: «Les empreses que gestionen instal·lacions públiques han d’estar obligades a informar dels programes adaptats, no a amagar-los darrere dels seus catàlegs comercials».
