AMDComVal critica que el Botànic vol deixar fora de les ajudes al valencià al 90% dels mitjans de proximitat

L’Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana (AMDComVal) ha anunciat la presentació d’una dotzena d’al·legacions a l’ordre de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport que regirà les ajudes a la promoció i difusió del valencià per als mitjans de comunicació des de 2019 fins al 2022.

AMDComVal considera que en l’ordre “hi ha elements que demostren un profund desconeixement de l’activitat empresarial, no sols dels mitjans de comunicació, per part de la conselleria, la qual cosa és greu, o una intencionalitat clara de beneficiar a grans grups de comunicació, cosa que seria encara més greu”, ja que en cas de continuar avant exclouria d’entrada a un 90% dels mitjans de proximitat valencians.

L’ordre d’ajudes exclou directament als autònoms propietaris de mitjans, que no podrien presentar-se a aquestes subvencions amb les bases proposades per la conselleria dirigida per Vicent Marzà i amb el beneplàcit de Presidència de la Generalitat. Des de l’Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana es considera que aquest criteri “no té cap sentit, suposa un greuge comparatiu i una possible vulneració de la legislació, perquè exclou arbitràriament a empresaris autònoms que compleixen amb totes les seues obligacions legals i fiscals. Ens preguntem on està escrit que un autònom no pot ser el propietari d’un mitjà de comunicació en les mateixes condicions que una societat”.

Els criteris d’avaluació i puntuació també són motiu d’al·legació per part de la patronal dels mitjans digitals valencians. En comptes de prevaldre l’elaboració pròpia i la difusió de continguts de qualitat en valencià es fixa una barrera d’entrada quantitativa de notícies, la qual cosa novament perjudica els més xicotets mitjans i només beneficia als més grans.

Per si això fóra poc, els greuges comparatius s’amplien també a l’hora de justificar l’audiència. Categories com a ràdio o televisió només han de demostrar audiència potencial, mentre que els mitjans digitals han d’auditar audiència real, “injust i potencialment il·legal perquè per a uns regeixen unes normes i per a uns altres altres regles del joc”, s’assegura des de l’associació.

Respecte a les bases que van regir les ajudes des de 2016 hi ha diversos canvis i criteris que han caigut en l’oblit, i que des de l’Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana es consideren “imprescindibles si es vol de veritat promoure i difondre el valencià, si es vol usar l’ajuda per a simplement finançar a grans mitjans és una altra cosa”.

El canvi més evident és que no s’exigisca que els lectors provinguen de la Comunitat Valenciana, la qual cosa obri el camp al fet que qualsevol mitjà nacional amb delegació en la Comunitat podrà presentar el 100% de la seua audiència a aquestes ajudes. Això permetrà que es puguen justificar per a les ajudes a la promoció del valencià audiències de notícies elaborades en qualsevol idioma, ja que només s’exigeixen usuaris únics, vinguen d’on vinguen i lligen el que lligen, des del castellà a l’anglés o a qualsevol altra llengua cooficial de l’Estat Espanyol, i que tot això sume a les ajudes a la promoció i difusió del valencià.

“Les subvencions no han de ser la base dels ingressos ni del negoci de cap mitjà, per gran o xicotet que siga, no hauria de basar el seu model de negoci en elles, però excloure als autònoms de les ajudes només pot beneficiar als grans mitjans de comunicació, si no es tracta d’un error i és una cosa deliberada el Botànic estarà incorrent en una pràctica molt poc democràtica i transparent”, s’assegura des de l’Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana.

AMDComVal també critica “la falta de transparència del Botànic”, ja que, a diferència de 2016, en cap lloc de l’ordre es fixa la quantia econòmica per a cada categoria o el percentatge que regirà en aquestes, la qual cosa obri la possibilitat que cada any es varien les xifres “en funció de criteris complemente aleatoris o d’interessos creats per la Generalitat Valenciana”.

L’Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana també ha demanat que es tinguen en compte les al·legacions i s’ha anunciat que, en cas de no rectificar aquells punts més dolosos per als mitjans de proximitat i els xicotets editors, “valorarem un recurs judicial a l’ordre que la paralitze completament, hi ha línies que no es poden traspassar i aquesta ordre ha anat molt lluny en algunes coses”.

AMDComVal representa a 32 mitjans de comunicació de tota la Comunitat Valenciana, generalistes i especialitzats. El mes de maig els associats han sumat 6,5 milions d’usuaris únics i 18 milions de visites als seus portals digitals d’informació, una xifra agrupada que supera a la de qualsevol mitjà autonòmic o edició regional de qualsevol mitjà nacional.

Altres al·legacions

La resta d’al·legacions que es presenten van en la línia d’evitar els traductors automàtics plens de faltes d’ortografia en valencià, permetre que determinades despeses sí que siguen subvencionables, no tindre l’obligació de llogar o comprar una oficina podent *teletrabajar, una propostes de puntuació més justa i equilibrada, augmentar la possibilitat de subcontractació, incloure els Plans d’Igualtat com a element a puntuar, que no es deixe a una empresa presentar més de 3 projectes per categoria o valorar una nova categoria com són els mitjans de proximitat.