Opinió Cristina Domingo: TURISME MASSIU I AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT DE MANISES
En els últims mesos s’han produït manifestacions en moltes ciutats espanyoles contra el turisme massiu i voraç. A Cadis, Màlaga, Barcelona, Mallorca i les illes Canàries la ciutadania ha eixit al carrer per a demanar límits a un turisme que està saturant els centres de les ciutats, els està buidant de veïns per a convertir-los en parcs temàtics plens d’apartaments turístics que eleven els preus de les vivendes i dificulten el dia a dia de veïnes i veïns. I que també està saturant les platges i està afectant els espais naturals, on ja fa temps que es limita l’afluència de visitants.
L’alternativa a esta expansió sense límits ha de ser una contracció ordenada per a reduir el turisme massiu, de manera que siga compatible amb una bona vida per a la ciutadania. A València, mesures com no donar més llicències d’apartaments turístics que ha aprovat l’Ajuntament són necessàries. Però si això no va acompanyat d’altres mesures com limitar l’arribada del turisme massiu, no servirà de res.
I ací les administracions autonòmica i central es donen la mà perquè continuen apostant per les grans infraestructures per a que vinguen més turistes, com si estiguérem en els anys 90 del segle XX, com si ja no tinguérem suficients turistes. És una visió crecentista, miop i depredadora que s’oblida que el territori té límits físics, no és elàstic, i no podem omplir-lo de turistes sense fre. I més en l’emergència climàtica que patim.
L’última gran infraestructura que volen ampliar és l’aeroport de Manises, que se suma a l’ampliació del port i a la duplicació del bypass, que si s’acaben executant faran de València i la seua àrea metropolitana una zona encara més congestionada de turisme i més contaminada.
Per a què més turistes? Quina carrera hem de guanyar i contra qui? Per què planificar una reducció turística ordenada és perdre? Ningú pensa en l’augment d’emissions contaminants, el soroll, el veïnat afectat de Xirivella, València, o barris com la Canyada que estan al costat de l’aeroport? Un aeroport més gran són milers i milers de turistes més que alimentaran un model turístic obsolet i contra el qual la ciutadania s’està revelant.
Com a societat, tenim pendent una reflexió de fons, i és fins a quin punt la hipermobilitat és una necessitat real o està induïda per una societat que ens incita a consumir viatges, com tantes i tantes coses que ens prometen la felicitat i, a més, sense reflexionar sobre les conseqüències negatives que comporta i que ja estem començant a comprovar.
