Rubén opina sobre el Coronaviurs en nuestra edición de mayo: «Les ensenyances del Covid19»
El dia 11 de març el govern decretava el confinament de la població per evitar la propagació de la pandèmia anomenada Coronavirus. Totes i tots hem restat a les nostres cases amb una mescla de por, incertesa i incredulitat en un principi que amb el temps es va anar transformant en cansament i ganes de tornar a la vida normal. Alguns forçant la situació contra les prescripcions dels experts i epidemiòlegs.
Però si per alguna cosa passaran a la història estos mesos convulsos serà per la generalització de la mentida com a forma de manipulació de masses. Així, hem assistit al major desplegament de mentires, tergiversacions i manipulacions dels darrers temps. Els missatges, a més, eren contradictoris. Primer la culpa de tot plegat era d’una manifestació feminista, tot i que el mateix dia se celebraren infinitat de partits de futbol, esdeveniments esportius, concerts i, fins i tot, misses.
Però clar. Per tal d’augmentar la pira en la que després es pretenia cremar al govern, tota la culpa era de la connivència entre les “terribles feministes” i el govern. Aleshores els professionals de la manipulació denunciaven la falta de previsió del govern de Sánchez i Iglesias. Poc importava que França, Itàlia, Gran Bretanya, Rússia i, fins i tot el seu model, Estats Units, hagueren tingut la mateixa falta de previsió que el nostre govern, atesos la novetat del problema. Perquè l’objectiu no era acabar amb el virus, si no acabar amb el govern.
La grandesa de llançar “bulos” és que sempre lliguen amb una part de la realitat per a que les persones a les que els arriba puguen encaixar-los dins els seus esquemes mentals. Després només cal adaptar-los i modificar-los per a fer front a una realitat que els contradiu dia rere dia. Però, com que no es tracta d’altra cosa que alimentar els instints més baixos dels ja convençuts, tot va be. A més, com els que estan generant esta realitat alternativa compten amb una bona xarxa de mitjans de comunicació, la mentida s’imposa per repetició: s’inventa en els diaris digitals, minoritaris, experts en manipulació, després la premsa seriosa ideològicament contraria al govern, es fa ressò i per últim, la premsa més procliu al govern acaba desmentint-la. En eixe trajecte, hi ha hagut debats, els experts han hagut de dir la seua i, finalment, la gent s’ha anat posicionant a favor o en contra, ajudant tots plegats a crear un relat basat en la mentida.
Com passà amb les mentides vesades contra el poble jueu des de finals del segle XIX fins l’holocaust, no importa lo grossa que siga la mentida quan una part de la població està disposada a comprar-te-la d’avant ma. I és exactament el mateix que passa ara. Poc importa que la competència de les residències de gent gran de Madrid pertanya al seu govern autònom, la culpa de les morts és del govern estatal (algú se’n recorda quan els governs de Madrid i València privatitzaren la gestió i repartiren el pastís de les residències entre els seus amics?). Ara, després de setmanes parlant de la falta de previsió i de material sanitari de la poca cura amb els esdeveniments previs al confinament, ara, els generadors d’esta realitat alternativa ens empenten a eixir al carrer per manifestar-nos contra el govern. No demanen més sanitaris, no exigeixen més mitjans per a la nostra sanitat pública ni més inversions en I+D. No. Demanen assaltar unes institucions que no aconseguiren amb els vots de la ciutadania. Els jueus utilitzaven la sang dels xiquets cristians per a fer el seu pa, el govern de Sánchez i el “coletas” volen arruïnar a Espanya. Perquè tant els uns com els altres són pèrfids i busquen el mal. Per què? Perquè sí.
