La Primavera valenciana i Lluís Vives prenen l’escenari i reflexionen sobre educació i injustícia

• Tres personatges a l’escenari, dos actors i un narrador en forma de cantant que va donant el fil d’esta peça teatral estructurada en tres èpoques diferenciades amb punts en comú: Lluís Vives, l’educació, la Primavera Valenciana i la lluita davant les injustícies. 

Gabi Ochoa dirigeix este espectacle, que amb la companyia El Punto G, reviu l’anomenada Primavera Valenciana que va tindre lloc a la ciutat de València l’any 2014, així com l’època i la situació que va viure Lluís Vives a Bruges i fa un viatge al futur per continuar amb la reflexió.

Sergio Caballero i Laura Romero protagonitzen «Vives» acompanyats de les cançons i les introduccions de Pau Alabajos que dóna pas a les diferents èpoques i a les reflexions que planteja l’obra de teatre. Una peça, tres èpoques i moltes reflexions amb els aspectes que va plantejar l’humanista valencià Lluís Vives al segle XVI.

Esta peça parla de la primavera valenciana i d’allò que està venint, el canvi. I ho fa des de successos reals. Hi ha un vincle entre el rebuig a l’humanista Juan Luis Vives (sobretot a la seua família, brutalment cremada per ser jueus) i els successos que es van produir el febrer de 2012 al mateix Institut que porta el seu nom. Això va donar lloc al que s’anomenà després #primaveravalenciana.

Però, sobretot, esta proposta escènica pretén fer una reflexió sobre l’educació, sobre la seua evolució ( o involució) i sobre el llibre com un bé material i espiritual.

«Vives», de Gabriel Ochoa és, fonamentalment, una peça teatral a tres temps que refl exiona sobre els successos al voltant de l’Institut Lluís Vives en 2012 coneguts com a #primaveravalenciana, alhora que ens parla d’alguns aspectes de l’humanista valencià del segle XVI, establint ponts entre una realitat i l’altra per a plantejar al públic la vigència del missatge de Lluís Vives i la necessitat d’una atenció essencial sobre les qüestions relacionades amb l’educació.

La peça està organitzada en tres parts, tres moments concrets en llocs i temps diferents, que presenten sota un lema, que funciona com a disparador i/o discurs; i de les quals ací us tractem d’aportar un mínim resum i algunes claus per tal d’apropar al docent a cadascuna de les situacions.

Ara bé, cal assenyalar que a totes tres peces trobem elements comuns que cohesionen el text fi ns convertirlo en una refl exió sobre l’educació i la lluita contra la injustícia. Elements com la relació mestre-alumne i l’obligatorietat de prendre part en els debats morals a partir de presentar dilemes ètics de complicada resolució. També, la presència escènica de Pau Alabajos, cantautor valencià que va encunyar el terme de #primaveravalenciana, i les seues cançons funcionen com a un ferm connector que redunda en la coherència de la proposta.