El mant de la Geperudeta es converteix en un clam floral per la pau i el cessament de totes les violències
La Plaça de la Mare de Déu de València és hui l’escenari d’una de les manifestacions artístiques i devocionals més potents de la seua història recent. El mant de la Mare de Déu dels Desemparats, confeccionat amb els rams dels més de 100.000 fallers que desfilen en l’Ofrena, s’ha revelat com un crit visual contra la violència en totes les seues formes.
Baix el disseny de la il·lustradora valenciana establerta al Canadà, Xenia Magraner, la patrona dels valencians vist enguany una obra que transcendeix el fet religiós per abraçar un missatge universal d’humanitat i pau.
El simbolisme dels colors: sang, espines i esperança
A diferència d’altres anys, on el disseny sol ser purament ornamental, el mant de 2026 utilitza una acurada paleta de colors per a narrar una història de dolor i superació:
-
El Roig de la Realitat: Representa la «sang que vessa la violència», una base potent que busca confrontar l’espectador amb la cruesa dels conflictes mundials i individuals.
-
El Groc del Sacrifici: Amb este color s’ha dibuixat un camí d’espines. Sobre ell, es retalla la silueta d’una mare i un fill agafats de la mà, simbolitzant el poble que resisteix i les famílies que intenten avançar en entorns hostils.
-
El Blanc de la Protecció: Els clavells blancs donen forma a dos lliris i una coloma, símbols inequívocs de la pau i de la protecció que la «Geperudeta» ofereix als més desvalguts.
«És un crit per la pau a nivell mundial, però també individual», ha explicat Magraner. «Cada fallera passa davant la Verge amb la seua pròpia experiència i les seues pròpies violències viscudes; he volgut plasmar eixe reflex».
Una col·laboració nascuda de la solidaritat
L’origen d’este mant té una història de reconciliació. En les Falles de 2025, els Vestidors de la Verge van utilitzar sense autorització una il·lustració que Magraner havia creat arran de la catàstrofe de la DANA d’octubre de 2024. Després d’esmenar el malentès, ambdues parts van decidir transformar aquell desencuentre en una col·laboració creativa que ha culminat en el disseny d’enguany.
Magraner ha treballat estretament amb els Vestidors, enfrontant-se al repte tècnic de traslladar un dibuix gràfic a un suport «viu» com són els clavells, que canvien segons la temperatura i la textura de la flor.
Un disseny que mou sentiments
L’obra no ha deixat ningú indiferent. Mentre les últimes comissions acaben de dipositar els seus rams en esta segona jornada d’Ofrena, les reaccions a la plaça són diverses i profundes. El projecte marca una fita en la història de la festa en dotar al mant d’una narrativa social explícita, connectant la tradició més arrelada amb la sensibilitat pels problemes globals de 2026.
