Rubén Fernández, vecino de La Cañada opina: «Els nostres barrancs. El Serra i la faena del matalafer: fer i desfer»

El barranc de Serra és juntament al barranc de la Font i el Travessat, un dels menys antropitzats de la Canyada. El seu llit transcorre serpentejant des del poliesportiu del Català fins l’entrada al bosc que anomenem “camp del rayo”. Una de les entrades més boniques per la seua diversitat botànica: roures, carrasques, llentiscle i pins de grandària considerable.

Barranc de Serra

El barranc de Serra es va omplir d’enderrocs allà pels anys 60/70 (pràctica habitual d’aleshores) per anivellar el terreny i donar-li forma de carrer. Finalment no va ser urbanitzat del tot i es va quedar amb algunes taques d’asfalt i vials de terra. 

En algunes zones, el barranc presenta xicotetes masses arbòries de pins, oliveres, llentiscles, garroferes i alguna espècie invasiva. El seu llit es troba cobert d’una capa d’herba verda durant tot l’any gràcies a la humitat que reté de les pluges. 

El principal problema que presenta el barranc és la falta d’un llit marcat, la qual cosa provoca que cada vegada que plou l’aigua vaja per tot l’ample del barranc i arrossegue al seu pas terra i pedres formant canals improvisats pels qual transcorre l’aigua que ve d’ambdues bandes del barranc. 

Heus ací, el perquè del titular: l’ajuntament de Paterna porta anys fent la faena del matalafer: fer i desfer. 

Cada vegada que plou amb un mínim d’intensitat, l’aigua genera canals i llits improvisats sobre els que transitar arrossegant, com hem dit adés, pedres i terra. Aquests canals els fa, molt sovint, per les vies de terra que utilitzen els veïns i veïnes per a arribar a les seues cases, per la qual cosa, cada sis mesos, més o manco, l’ajuntament torna a omplir aquestes escletxes provocades per la pluja amb més terra i més pedres, que tornaran a desaparèixer mesos més tard. I portem anys així.

Com que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ja no permet la urbanització ni asfaltat de llits fluvials, siguen rius o barrancs, només ens quedaria una adequació de la zona respectant per una banda les necessitats de veïns i veïnes i per l’altra el medi natural i el trajecte de l’aigua.

Recuperar el llit natural

Una bona proposta per al barranc seria recuperar el llit natural, traçant-lo el més allunyat possible de les cases amb una pendent a les vores el suficientment marcada com per a que l’arreplegue l’aigua de pluja i la porte  al seu llit sense desfer vials pel camí. 

Els vials hauran de continuar sent de terra o pedra hi hauran de dissenyar-se per adonar, exclusivament, servei als veïns. El barranc no és un carrer pel que transitar a però si que ha de ser capaç de donar servei a les persones que viuen en ell o a les que tenen que travessar-lo per desplaçar-se per la Canyada.

Per a fer d’esta zona de la canyada un espai verd sense necessitat de massa actuació, caldria marcar sendes per a passejar, zones de descans amb banquets i reforestar amb arbres que no molesten als veïns que hi viuen però que facen més agradable el transit pel barranc. Un barranc que a hores d’ara utilitza molta gent per passejar gossos i/o acudir al bosc. 

Com hem defensat des d’un principi. I com s’hauria de fer amb tota actuació que afecte a la vida dels habitants d’un barri, cal comptar amb l’opinió i la participació del veïnat que, al cap i a la fi és qui en millor coneix les seues necessitats, i molt sovint, aporten les millors solucions.